Final de l’expansió militar

• A principis del s.II dC es produeixen els últims èxits en campanyes militars d’expansió en temps de l’emperador Trajà

• A partir del seu successor, l’emperador Adrià, es canvia l’estratègia ofensiva al limes (límits de l’Imperi) per una estratègia defensiva de contenció dels pobles germànics (tribus bàrbares)

• Això va tenir com a resultat immediat la frenada de l’expansió territorial i amb ella, dues conseqüències molt dures per l’Imperi:

  • Ja no s’aconseguien nous esclaus (presoners de guerra)

  • Ja no s’aconseguia or i plata (botins de guerra)

 

Crisi política

• L’absència de botins de guerra va provocar la manca d’or i plata per fer monedes. Per tant es van haver d’encunyar monedes amb menys or i plata:

  • Auri d’or

  • Denari de plata

• Al principi no va passar res però a mesura que la gent ho sabia, les monedes van anar perdent valor (devaluació de la moneda) fins arribar a valdre només un 3% del que valien.

• Entre l’absència de botins i la devaluació de la moneda, l’emperador no tenia diners per pagar les tropes.

• El malestar entre les legions va ocasionar que es revoltessin contra els emperadors i els generals militars volguessin erigir-se com a nous emperadors.

• Van ser els 50 anys d’anarquia entre el 234 i el 286.

  • Més de 30 emperadors

  • 70 usurpadors

• Diversos territoris es van separar de l’Imperi momentàniament i els pobles germànics aprofitaven aquesta debilitat per fer incursions i saquejar el territori.

 

Final del comerç de llarga distància

• Amb les guerres internes i les incursions germàniques, les vies de comunicació van deixar de ser segures i el comerç es va aturar.

• A les ciutats no arribaven productes agrícoles ni matèries primeres:

  • Augment dels preus generalitzat

  • Desaparició de la producció industrial

• La manca de nous esclaus fa que el preu dels esclaus augmenti molt. Recordem que a l’antiga Roma només treballaven els esclaus. Els ciutadans vivien de la feina dels seus esclaus.

 

 

 

Crisi a les ciutats

• Els esclaus, a més de ser més cars, també costaven més de mantenir. Això va fer augmentar el nombre de lliberts (esclaus alliberats).

• Entre lliberts i artesans sense feina, les ciutats estaven plenes de gent sense recursos per viure.

• A finals del s.III dC la crisi havia arribat al punt més alt, sobretot a les províncies europees occidentals.

 

Ruralització

• La sortida a aquesta situació va ser l’abandonament de les ciutats (ruralització)

• Els primers a fer-ho van ser els que encara tenien diners.

• Van establir terres d’explotació (latifundis) on al mig hi havia la casa del senyor (dominus)

• Al principi les terres eren treballades per eslcaus, però a mesura que aquests van anar escassejant, van passar a ser treballades per colons

• Els colons eren homes lliures que rebien una parcel·la de terra del dominus per treballar a canvi d’una part de la collita i de treballar les terres del senyor.

• Això va significar el final del règim d’esclavisme i l’inici del règim de colonat.