Els Francs (III)
Com va governar el seu imperi, Carlemany?
Per administrar un Imperi tan extens, posar ordre als territoris, recaptar impostos i fer complir la llei, Carlemany va idear una nova forma de governar fruit de fusionar la tradició romana amb la germànica.
​
En un món amb poca circulació de diners i comunicacions molt difícils, la solució va ser entregar terres als nobles del regne perquè les administressin en nom seu i, a canvi, ells se'n beneficiessin.
Carlemany va dividir el territori de l'Imperi en aproximadament 250 comtats. Al capdavant de cada un hi va posar un comte, que era un noble de la seva confiança. Podia ser un gran propietari, un guerrer destacat o un amic personal.
5. Organització i administració de l'Imperi
Per defensar les zones de frontera, Carlemany va crear les marques, dirigides per un cap militar, el marquès. També va establir un cos de comissaris reials, els missi dominici, per fer complir les lleis i controlar comtes i marquesos.
Els càrrecs nomenats per Carlemany no eren vitalicis ni hereditaris. Tant els comtes com els marquesos podien perdre la confiança de l'emperador i ser destituïts, i els seus descendets podien ser confirmats en el càrrec o no.
Periòdicament, Carlemany aplegava tots els seus comtes, marquesos i clergues a la seva cort, a Aquisgrà, per parlar dels afers de govern.
Recreació d'una reunió periòdica a la cort d'Aquisgrà
El sistema de govern ideat per Carlemany es basava en una cadena de relacions personals fonamentades en els principis de fidelitat i protecció.
6. Les relacions de vassallatge
Carlemany protegia els nobles, els entregava terres i els concedia el dret de governar-les; els convertia en els seus vassalls, i ells li juraven fidelitat, respecte i ajuda militar.
Al seu torn, aquests nobles s'encarregaven de rebre el jurament de fidelitat d'altres vassalls de menys rang, als quals també entregaven terres i protegien; d'ells en rebien també ajuda i fidelitat.
A la mort de Carlemany l'any 814, la corona va passar al seu fill Lluís "el Piadós" que, en morir l'any 840, va repartir els seus territoris entre els seus tres fills: Lotari, Lluís i Carles.
7. Cap a l'Europa feudal
Lotari, com que era el primogènit, va rebre també el títol d'emperador i va intentar imposar la seva autoritat sobre els seus germans. Lluís i Carles, però, es van rebel·lar contra el seu germà, el van vèncer i el van obligar a signar el Tractat de Verdun (843) segons el qual cada territori seria independent.
A més a més, a partir del segle IX, es va produir una segona onada d'invasions que van provocar un altre cop terror i inseguretat entre la població.
Com que els reis s'havien debilitat lluitant entre sí, no van poder auxiliar els territoris que havien estat invadits, i per tant, van incomplir el compromís d'ajuda militar amb els seus vassalls. Els comtes van haver de defensar-se ells mateixos, van convertir-se en senyors independents del rei i van començar a transmetre el títol i les terres als seus hereus. A Europa començava el feudalisme.
Activitats:
1.- En què es va inspirar Carlemany per idear una nova forma de govern?
2.- Mira't la il·lustració i digues quines funcions tenien els comtes i els marquesos.
3.- Llegeix el text dels missi dominici i explica qui eren i quines funcions tenien.
4.- En què consistien les relacions de vassallatge? Entre qui s'establien?
5.- Què va ser el Tractat de Verdun?
6.- Mira't el mapa de la segona onada d'invasions i digues quins pobles van protagonitzar-les. Quines en van ser les conseqüències?