1. L'origen de Catalunya
A la darreria del segle VIII, a la part nord de l'actual Catalunya, entre el Llobregat i els Pirineus, es van foragitar els ocupants musulmans amb l'ajut dels francs.
Els reis francs van crear-hi la Marca Hispànica, que va ser dividida en petits comtats. Amb el pas del temps, aquesta zona es va anomenar Catalunya Vella.
Entre els segles IX i X, els comtes catalans van desvincular-se del regne franc en un procés de dues etapes: primer van declarar els comtats hereditaris i, més endavant, els van declarar independents.
1.1 La Marca Hispànica: Els primers comtats
L'any 778, Carlemany, un rei franc de la dinastia carolíngia, amb la finalitat de protegir la frontera sud del seu regne, va organitzar una campanya per conquerir algunes terres al sud dels Pirineus.
Poc temps més endavant, el seu fill Lluís el Pietós va aconseguir el domini de l'Alt Empordà, de la Cerdanya, de l'Urgell i la submissió de la ciutat de Girona (785). Posteriorment, amb un important exèrcit, va conquerir Barcelona (801).
En les terres conquerides al sud dels Pirineus, els reis frncs van crear una franja defensiva, que va rebre el nom de Marca Hispànica.
La Marca va ser dividida en diversos comtats al capdavant dels quals hi havia un comte que era nomenat i destituït lliurement pels monarques francs, a qui jurava fidelitat i vassallatge.
La Marca Hispànica estava formada pels comtats catalans, els aragonesos i el regne de Navarra
1.2 Els comtats es fan hereditaris
A la darreria del segle IX, Guifré el Pelós, que era comte de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya, va deixar en herència tots els seus territoris als seus fills.
Amb aquest fet, i per primer cop, el càrrec no va ser nomenat pel rei franc, sinó que es va convertir en hereditari dins el seu llinatge. Així va començar la dinastia que des d'aleshores va governar el comtat de Barcelona.
Els descendents de Guifré van continuar vinculats al regne carolingi, però van aconseguir que els reis francs els augmentessin les atribucions. A més, van començar a governar els seus comtats amb una autonomia cada cop més gran.
Bernat II, comte de Besalú realitzant un Pacte de vassallatge amb un noble de rang inferior.
1.3 La independència dels comtats catalans
Els musulmans d'Al-Àndalus acostumaven a organitzar expedicions militars (ràtzies) contra els comtats catalans per saquejar-ne les ciutats i emportar-se'n el botí.
L'any 985 Almansor va saquejar i destruir la ciutat de Barcelona. Per defensar-se, el comte Borrell II va demanar ajut al monarca franc, el qual, però, no disposava de mitjans i no va respondre a l'auxili.
Aleshores Borrell II va considerar trencat el pacte de vassallatge que l'unia al rei franc, va decidir no renovar-li el jurament de fidelitat i se'n va considerar independent (988).
Des de llavors els comtes catalans van actuar com a sobirans del seu territori. Van afermar el procés de repoblació dels comtats, van fundar nous monestirs i van protagonitzar un procés d'expansió cap a les terres d'Al-Àndalus.
Comtats catalans al segle X