4. La cultura a l'alta edat mitjana
La caiguda de Roma en mans dels pobles germànics va contribuir a la formacio d'una Europa sempre en guerra; per tant, van ser uns anys poc propicis per a les manifestacions culturals. Així, la participació estamental de la societat va deixar la cultura en mans dels monjos, perquè els nobles es dedicaven bàsicament a la guerra i els pagesos eren analfabets.
4.1 Els estudis. El trívium i el quadrívium
L'Església emprava el llatí per al desenvolupament dels seus actes religiosos i per a la còpia i traducció de les obres dels escriptors del món clàssic. L'ensenyament estava molt restringit i era poc innovador perquè s'estudiaven i comentaven les obres de l'antiguitat clàssica i gairebé no es feien aportacions noves. Els estudis se centraven en poques matèries reunides en dos conjunts diferents:
També hi havia estudis de filosofia, teologia, dret i medicina, que generalment es duien a terme en centres monàstics i religiosos.
-
El trívium, que consistia en l'estudi de la gramàtica, la retòrica i la dialèctica.
-
El quadrívium, que comprenia l'anàlisi de l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia.
Il·lustració del segle XII sobre les matèries que s'estudiaven en el trívium i el quadrívium. En el cercle central es representa la filosofia amb Sòcrates i Plató. Al voltant des de dalt i seguint el sentit de les agulles del rellotge trobem primer el trívium: Gramàtica, Retòrica i Dialèctica; i després el quadrívium: Música, Aritmètica, Geometria i Astronomia.
4.2 L' scriptorium
L'scriptorium era la sala del monestir en la qual els monjos realitzaven les còpies dels llibres i manuscrits. Hi havia un monjo anomenat armarius (terme que significa "proveïdor"), que donava material als monjos que copiaven els manuscrits i que alhora els supervisava. Cal dir, però, que els monjos també treballaven a les seves cel·les.
Al segle IV es va començar a copiar en quaderns (còdex), atès que anteriorment les còpies es feien en rotlles de pergamins. En aquest segle també es van començar a ornamentar les còpies. Aquest procés es coneix amb el nom de il·luminació (també miniatures). El terme prové de la paraula llatina minium, que al·ludeix a les lletres realitzades en vermell tot utilitzant un mineral anomenat mini.
A partir d'aquesta imatge de l'scriptorium que apareix a la pel·lícula El nom de la rosa, podem veure algunes de les principals característiques d'aquesta sala tant important dels monestirs:
-
Supervisant la feina dels diferents monjos hi havia la figura del armarius, a qui sovint s'anomena també bibliotecari.
-
Cada monjo treballava al seu faristol, individualment i en silenci.
-
La manca de llum de natural es suplia amb sistemes de llum d'oli o espelmes.
Llum d'oli il·luminant les pàgines d'un llibre, encara que cal dir que la fotografia és actual i el llibre no és un còdex de l'edat mitjana!
Malaquias, el bibliotecari, hauria estat més correcte anomenar-lo armarius, però aleshores el public general no ho hauria entès.
Vídeo que mostra el procés d'elaboració d'un còdex així com els oficis dels diferents monjos que hi intervenien.
Exemple de miniatures o il·luminacions en un còdex
A l'alta edat mitjana es van conrear nombrosos gèneres, com ara les faules, el teatre religiós i profà, i la poesia trobadoresca.
4.3 La literatura a l'alta edat mitjana
No obstant això, el gènere que destaca a l'alta edat mitjana és el de la cançó de gesta. Es tracta de relats èpics propis d'una societat bèl·lica, escrits en vers i transmesos pels joglars, que cantaven la vida i les gestes d'un heroi. Destaquen la Cançó de Rotllan, el Cantar de Mio Cid i el Cant dels Nibelungs.
En aquesta època trobem la llavor del que serà la novel·la cortesana, un gènere escrit també en vers que s'adreçava a un públic més culte. Chrétien de Troyes n'és el màxim exponent. La seva obra es basava en antics mites bretons i celtes que relataven històries sobre el mític rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona i el mag Merlí. Entre les seves obres destaquen El conte del Grial, El cavaller del lleó i El cavaller de la carreta.
Trobadors i joglars recorrien els pobles per cantar les cançons de gesta
Merlí i el rei Artús