top of page

4. Al-Àndalus: societat, economia i cultura

4.1 La societat

La societat andalusina estava integrada essencialment per homes lliures, que eren petits o grans propietaris de terres, tallers i comerços. A les ciutats, hi destacava una nombrosa classe mitjana, d'origen indígena en la major part dels casos, que es dedicava a tasques administratives, al comerç i a l'artesania. La diversitat ètnica va establir una estratificació social en diferents grups.

  • Els conqueridors d'arrel àrab eren una minoria però es van quedar amb les millors terres, confiscades a la noblesa hispanovisigoda que s'havia oposat a la conquesta. Van monopolitzar el gran comerç i els càrrecs polítics i administratius més importants.

  • Els berbers constituïen el grup més nombrós entre els ocupants. Van haver d'acontentar-se amb terres i càrrecs de menys entitat.

  • Els hispanovisigots que es van convertir a l'islamisme van esdevenir muladís. Els camperols s'islamitzaven per accedir a la propietat de la terra i pagar menys impostos. Els nobles ho feien per consolidar les seves propietats. Els mossàrabs, hispanovisigots que es mantenien fidels al cristianisme, i els jueus es regien per lleis pròpies.

 ELABORA 

Una fitxa amb els diferents grups socials que configuraven la societat andalusina agrupats segons si eren musulmans o no-musulmans.

4.2 L'economia

L'economia andalusina es va caracteritzar per la recuperació de l'activitat agrícola, la reactivació del comerç i de la producció artesanal i el retorn a l'ús de la moneda.

  • L'agricultura va viure una embranzida molt important gràcies a les innovacions tècniques que van introduir els musulmans. Aquestes noves tècniques van consistir en sistemes de regatge que van permetre desenvolupar una agricultura de regadiu i el cultiu de nous productes agrícoles desconeguts fins aleshores.

  • Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a Al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància, ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural. D'aquesta manera, la ciutat de Còrdova, per exemple, va arribar a tenir més de 300.000 habitants. Era una ciutat molt gran en comparació a les que hi havia a la resta d'Europa.

  • Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més destacats. El més important era l'aljama o mesquita principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat.

  • Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autèntics laberits. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris més populars, on s'instal·laven els tallers dels artesans. El centre de la vida política era l'alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida social i econòmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les mercaderies en grans magatzems coneguts com alfòndecs, des d'on es distribuïen als comerços locals. La població jueva vivia en barris segregats anomenats calls.

  • La societat islàmica va protagonitzar un important procés de monetització, basat en el dinar d'or, el dirham de plata i el felús de coure.

  1. En què es va basar l'economia andalusina?

  2. Quins canvis van tenir lloc al camp?

  3. Busca informació sobre les innovacions tècniques que els musulmans van introduir al camp.

  4. Fes un llistat dels principals edificis de la ciutat andalusina i explica breument quines eren les seves funcions.

  5. Quines monedes circulaven a Al-Àndalus?

 RESPON 

4.3 La cultura

A Al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L'apogeu va començar a partir del segle X, gràcies a l'obra de Hakam II, que va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums.

Van fer grans avenços en ciències com la medicina, les matemàtiques, l'astronomia i la geografia. I molts dels invents més importants que van arribar a Europa durant l'Edat Mitjana ho van fer de mans dels islàmics.

El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Més de 10.000 paraules catalanes provenen de l'àrab i els noms de nombrosos llocs tenen el seu origen en temps de l'Al-Àndalus.

 INVESTIGA 

  1. Qui va ser Hakan II? A quin període de l'Al-Àndalus va viure?

  2. En quines ciències van sobresortir els avenços musulmans?

  3. Busca 10 paraules catalanes que tinguin el seu origen en la lléngua àrab. (Apunta també la seva definició).

  4. Busca 5 topònims catalans d'origen àrab.

bottom of page