top of page

Una societat estamental

Durant l'edat mitjana la societat dels regnes cristians es dividia en tres estaments o grups socials, cadascun dels quals complia una funció concreta.

 

El següent text va ser escrit al segle X pel bisbe de Laon (Nord de França) i ens explica com era aquesta divisió.

L'ordre eclesiàstic forma un cos únic, però la divisió de la societat comprèn tres ordres. La llei humana, en efecte, distingeix dues condicions més: el noble i el no lliure, els quals no són governats per una mateixa llei.

Els nobles són els guerrers, els protectors de les esglésies. Defensen tots els homes del poble, grans i modestos, i així es protegeixen ells mateixos.

L'altra classe és la dels no lliures. Aquesta dissortada raça no poseeix res sense sofriment. Subministren els aliments i les vestimentes a tothom, ja que cap home lliure no pot prescindir d'ells.

Així, la casa de Déu, que es creu única, està dividida en tres estaments: els uns resen per la salvació de les ànimes, els altres lluiten i finalment, els que treballen. Aquests tres estaments viuen junts i no suportarien estar separats. Els serveis de cada un d'ells permeten els treballs dels altres.

​

ADALBERÓ, bisbe de Laon, segle X

 RESPON 

  1. Quins eren els tres estaments i quines eren les seves funcions?

  2. Et sembla justa aquesta divisió? Quins estaments en sortien privilegiats i quins no privilegiats?

Els grups socials privilegiats

Aquesta divisió social no es podia alterar perquè venia fixada per Déu. A més, no era possible el pas d'un estament a un altre.

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la població com, per exemple, el de no pagar impostos.

​

  • Els nobles eren militars i tenien la propietat de grans extensions de terres (feus). A més, els senyors feudals exercien el poder jurisdiccional, és a dir, administraven justícia als seus vassalls (súbdits). La noblesa es dividia en dos grups:

    • L'alta noblesa -ducs, marquesos, comtes, vescomtes, i barons-, que posseïa extensos territoris i percebia dels pagesos una gran quantitat de tributs.​

    • La petita noblesa -els cavallers-, que vivia d'una manera més modesta i estava al servei de l'alta noblesa.

  • El clergat, com la noblesa, també es dividia en dos grups:

    • L'alt clergat. Un reduït grup d'eclesiàstics -cardenals, bisbes, abats i abadesses- que normalment eren fills de nobles.​

    • El baix clergat. La major part dels eclesiàstics -capellans, monjos i monges-, que eren fills de pagesos i vivien més humilment.

  1. Era possible canviar d'un estament a un altre?

  2. Qui s'encarregava de mantenir aquest ordre?

  3. Qui l'havia fixada aquesta organització?

  4. Creus que hi ha diferents estaments en la societat actual? Com els anomenaries? És possible passar d'un a l'altre?

 RESPON 

Senyors i vassalls

En l'Europa feudal, els nobles més poderosos d'un regne juraven fidelitat al rei. La relació feudal entre el rei i els nobles es consagrava en una cerimònia anomenada pacte de vassallatge, que tenia dues parts:

​

  • En la primera part, dita homenatge, el noble jurava fidelitat al rei i que l'ajudaria amb consells (consilium) i amb les armes (auxilium), sempre que calgués.

  • En la segona part, la investidura, el rei concedia al noble terres o un castell perquè en visqués i l'administrés. La cerimònia es concretava en lliurar-li un objecte simbòlic: un grapat de terra, una espasa...

​

L'alta noblesa repetia aquesta cerimònia amb altres nobles de rang inferior, de manera que un vassall del rei era, alhora, Senyor d'un altre vassall; d'aquesta manera, en la societat feudal, la major part dels homes lliures estaven relacionats entre ells per vincles de fidelitat i vassallatge

  1. Què era el pacte de vassallatge?

  2. En quines dues parts es dividia i en què consistia cada una d'elles?

 RESPON 

Exemple de pacte de vassallatge​:

El comte preguntà al nou vassall si volia esdevenir, sense cap reserva, el seu home, a la qual cosa aquest respongué: "Així ho vull". Després, uní les seves mans a les del comte, el qual les estrenyé entre les seves i s'uniren amb un bes. En segon lloc el qui feia homenatge es comprometé en aquests termes: "Prometo per la meva fe ésser fidel des d'aquest instant al comte Guillem i fer-li davant de tots i sense reserves el meu homenatge, de bona fe i sense malícia". En tercer lloc, jurà sobre les relíquies dels sants. A continuació, amb la vara que tenia a la seva mà, el comte donà la investidura a tots aquells que, mitjançant aquest compromís, acabaven de comprometre's amb ell, li havien fet homenatge i li havien prestat jurament.

GALBERT DE BRUGES (adaptació)

  1. Quants personatges intervenen en aquest contracte de vassallatge?

  2. Fes una descripció de com es duia a terme la cerimònia

  3. Quin paper hi juguen les relíquies dels sants?

 RESPON 

Els grups socials no privilegiats

La immensa majoria dels no privilegiats eren pagesos, si bé a partir de l'any 1.000, amb la reactivació del comerç i la manufactura, cada vegada hi va haver més artesans i mercaders, que vivien als pobles i a les ciutats.

​

Des del segle XI es va produir a tot Europa un procés de senyorialització: a tot arreu els pagesos van restar sota la protecció dels senyors feudals. Bàsicament, hi havia dues classes de pagesos:

​

  • Els aloers. Tenien la propietat de les terres que cultivaven.

  • Els serfs. Eren la majoria de camperols. No eren propietaris de les terres que treballaven i no podien abandonar-les sense permís de l'amo.

3.1 Les rendes senyorials

Els pagesos, tant si eren aloers com serfs, havien de pagar força impostos i fer una sèrie de serveis.

​

  • El cens. Quantitat fixa en diners o espècies que els camperols pagaven als senyors.

  • La tasca. Pagament d'una part proporcional de la collita que els camperols feien al senyor.

  • Les banalitats. Pagament que els pagesos feien en concepte d'ús del forn o el molí del senyor.

  • Les corvees. Obligació de treballar gratuïtament al castell i a les terres del senyor.

  • El delme. Tribut consistent en una desena part de la collita, que els pagesos havien de pagar a l'Església.

  • Les primícies. Els primers fruits que donaven els arbres fruiters s'havien de donar al senyor.

3.2 El contracte feudal

Per deixar constància dels impostos i serveis que els pagesos havien de realitzar, en el moment d'establir-se en unes terres, els pagesos havien de signar un document, el contracte feudal.

A continuació podeu veure una recreació humorística d'una signatura d'un contracte feudal extreta del primer capítol de la sèrie de Dagoll Dagom, Els Cargols.

Aquí teniu la transcripció d'un contracte feudal autèntic:

Cartulari de Poblet, 1181 (adaptació)

En nom de Crist, jo i la meva esposa et lliurem a tu, Pere Grimo i a la teva esposa i als teus fills, en el terme del castell d'Espluga, una terra perquè la conreïs i un solar per fer-vos una casa.

Quan estigui plantada i hagi crescut i doni fruit la part conreada per a vosaltres, ens haureu de donar la meitat de la verema, la meitat de totes les collites que Déu ens vulgui donar i vosaltres us quedareu amb l'altra meitat.

També ens haureu de donar una gallina i un pa rodó de cens anual a més de les primeres cireres i les primeres pomes que de bon grat donin els arbres fruiters.

[...] A més ens donareu 14 mesures de gra de civada per a la conservació del molí [...]

  1. Quins dos tipus de pagesos trobem a l'Europa feudal? Quines diferències existia entre ells?

  2. Què era el cens? Què és actualment?

  3. Què era un contracte feudal?

  4. Al text del Cartulari de Poblet podem trobar-hi ben detallades 4 de les rendes senyorials més freqüents. Sabries dir quines són i en què consistien?

 RESPON 

Fragment de la sèrie de Dagoll Dagom Els Cargols on es recrea, amb clau d'humor, la concessió d'un contracte feudal.

 RESPON 

  1. Quin cens fa pagar el baró als Cargol?

  2. Fa pagar alguna renda senyorial més?

3.3 El calendari del pagès

© 2017 per JS Produccions

bottom of page