Al-Àndalus: l'evolució política (II)
3. El Califat de Còrdova (929 - 1031)
Al principi del segle X, l'Emirat de Còrdova havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord (Lleó, Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d'Àfrica.
​
L'emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat sobre les diferents famílies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenció, l'any 929 es va independitzar de l'autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova.
​
El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i general dels exèrcits. Per sota hi havia el hayib (primer ministre), ajudat pels diferents visirs (ministres). Tots junts formaven el divan (govern).
​
Els cadis impartien justícia i els mostassafs controlaven el comerç a les ciutats. Els governadors de les províncies (cores) eren valís i, els de les marques, els qaids.
​
És en aquest període que es duen a terme les obres arquitectòniques més monumentalistes, com per exemple el palau reial de Madinat al-Zahra i importants millores a la mesquita de Còrdova.
EL CALIFAT DE CÒRDOVA AL SEGLE X
Fitxa de l'etapa:
​
1.- Nom de l'etapa i cronologia
2.- Fets històrics importants
3.- Construccions importants
ELABORA
4. Els regnes de taifes (1031 - 1248)
A partir de l'any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit pugnaven per escapar del control del califa i convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
​
La fragmentació política va debilitar militarment les taifes, situació que van saber aprofitar els regnes cristians per ampliar els seus territoris cap al sud peninsular. El moment àlgid d'aquesta campanya, més coneguda com la Reconquesta, va ser la conquesta de l'antiga capital del regne visigot, Toledo, l'any 1085, per les tropes d'Alfons VI de Lleó.
Davant la clara inferioritat militar front els regnes cristians les taifes musulmanes es veieren obligades a pagar tributs anuals o mensuals (paries) en concepte de reconeixement del domini territorial.
​
Durant aquest període es van produir dos intents de reunificació d'Al-Àndalus després de la invasió dels almoràvits al segle XI i dels almohades al XII, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord d'Àfrica. Tots dos pobles es van instal·lar a Al-Àndalus i van controlar la majoria dels regnes de taifes.
​
Els almohades finalment serien derrotats per una coalició de regnes cristians el 1212 a la Batalla de las Navas de Tolosa. Aquesta victòria marcaria l'inici de la decadència del domini musulmà a la Península.
​
En aquesta època es va començar la construcció de la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada.
​
​
REGNES DE TAIFES AL SEGLE XI
ELABORA
Fitxa de l'etapa:
​
1.- Nom de l'etapa i cronologia
2.- Fets històrics importants
3.- Construccions importants
5. El regne nassarita de Granada (1248 - 1492)
L'Únic territori que va sobreviure a les grans conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita.
​
El regne posseïa un extens territori, una gran façana marítima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa.
​
Tot això va permetre als sultans pagar elevats impostos en or a Castella per evitar-ne els atacs (paries). Precisament això va fer possible que perdurés fins a l'any 1492, quan Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.
​
Durant aquesta època la fortalesa militar de l'Alhambra de Granada es va ampliar considerablement ja que va passar a ser la residència reial de la dinastia nassarita.
REGNES NASSARITA DE GRANADA AL SEGLE XV
ELABORA
Fitxa de l'etapa:
​
1.- Nom de l'etapa i cronologia
2.- Fets històrics importants
3.- Construccions importants