8. El govern de la Corona d'Aragó
A la corona d'Aragó el poder del rei estava limitat per les lleis i per les corts de cada territori. D'aquesta manera va anar sorgint un sistema de govern, el pactisme, que es basava en el consens entre el rei i els seus súbdits.
8.1 Les Corts catalanes i la Generalitat
Les Corts eren una institució formada per una representació dels tres estaments o braços en què es dividia la societat medieval: l'eclesiàstic (els bisbes i els abats dels principals monestirs), el militar (els nobles) i el reial (delegats de les principals ciutats del territori). Les classes populars urbanes i els camperols no cal dir que no tenien representació directa en el govern.
Cada territori de la corona d'Aragó (Aragó, Catalunya i València) gaudia de certa autonomia i, per tant, tenien les seves pròpies corts. Les sessions es celebraven cada tres anys i les principals funcions eren les d'assessorar el rei, aprovar nous impostos i noves lleis amb el monarca. La necessitat d'un organisme permanent, ja que tres anys era un període molt llarg, va portar a la creació de la Diputació General a Aragó, la Generalitat de València i la Generalitat de Catalunya.
Els acords a què s'arribava durant la celebració d'unes corts s'anomenaven constitucions i s'apuntaven i es recollien en uns volums com el que podem veure a sota d'aquestes línies.
El govern consensuat entre el rei i els seus súbdits, expressat mitjançant els acords amb les Corts, s'anomena pactisme, i va ser la forma de govern característica de Catalunya fins al començament del segle XVIII.
La Generalitat va néixer l'any 1359 com una delegació de les Corts encarregada de recaptar els impostos aprovats per aquestes. Durant el segle XV, la Generalitat, formada per representants dels tres estaments, es va convertir en una veritable institució de govern.
8.2 El govern de les ciutats
La població urbana pertanyia globalment a la classe dels no privilegiats però, des d'un punt de vista econòmic, presentava una gran diversitat. És el que hem anomenat les classes socials urbanes. Per altra banda, les ciutats més importants van acabar alliberant-se del poder feudal i algunes fins i tot a tenir un òrgan propi de govern, com el Consell de Cent a la ciutat de Barcelona.
Classes socials urbanes
-
Els grans burgesos (mà major): persones que es dedicaven al comerç internacional i que havien fet grans fortunes; també hi havia banquers i rendistes, que eren antics comerciants enriquits que havien invertit els diners en la compra de terres i de cases. Aquest grup constituïa l'anomenat patriciat urbà, que monopolitzava els càrrecs de govern de les ciutats.
-
La burgesia mitjana (mà mitjana): formada per comerciatns, botiguers benestants, mestres artesans dels oficis més distingits, notaris, advocats, metges i apotecaris.
-
El poble menut (mà menor): formada per artesans dels diferents oficis i, en general, els treballadors manuals. Constrituïen el gruix de la població urbana, vivien humilment i, en època de males collites, eren víctimes de l'encariment dels preus alimentaris. Això propiciava nombrosos avalots i insurreccions que reclamaven la participació en la presa de decisions de la ciutat.
Alliberament del poder feudal
A la baixa edat mitjana, les ciutats dels diferents regnes peninsulars van protagonitzar un creixement gràcies al desenvolupament del comerç i de l'artesania.
Mica en mica van aconseguir alliberar-se de la tutela dels senyors feudals i van passar a dependre directament del rei. El monarca concedia uns privilegis especials que regulaven el funcionament del govern de la ciutat, els drets dels seus habitants i les seves obligacions envers el monarca.
CREIXEMENT DE BARCELONA DURANT L'EDAT MITJANA
En altres casos algunes ciutats més importants van aconseguir el privilegi de tenir el seu propi sistema de govern. Aquest va ser el cas de la ciutat de Barcelona i el Consell de Cent.
El Consell de Cent
Pel seu poder econòmic i per la seva nombrosa població, la ciutat de Barcelona va tenir una gran influència en el govern de Catalunya al llarg de tota l'edat mitjana. Jaume I i Pere el Gran van concedir a Barcelona un sistema de govern propi que, amb petits canvis, es va mantenir gairebé cinc-cents anys. L'organisme municipal barceloní es componia d'un govern format per cinc consellers i una assemblea d'un centenar de membres: el Consell de Cent. Els integrants d'el Consell de Cent representaven els tres grups socials de la ciutat: la mà major (ciutadans honrats), la mà mitjana (mercaders) i la mà menor (artesans). Però el govern de la ciutat de Barcelona no va arribar a ser democràtic ja que els cinc consellers sempre van ser ciutadans honrats (mà major), és a dir, els més destacats representants de la burgesia.
8.3 Els conflictes socials
La duresa dels nobles, que van enfortir el seu poder econòmic a base d'augmentar les càrregues (impostos) als camperols i les diverses crisis demogràfiques (Pesta Negra) van provocar nombrosos enfrontaments socials greus al llarg de la baixa edat mitjana.
Crisi demogràfica
"Lo mal any primer": mala collita, escassetat de blat, fam...
Nova fam
Arribada de la Pesta Negra
Plaga de llagostes
Pesta "dels infants" (va afectar nens petits)
Pesta "dels mitjans"
Terratrèmols
Mala collita i pesta
Nova pesta
Terratrèmols
Terratrèmols
Guerres remences
1333
1347
1348
1357
1362-63
1371
1373
1374
1381
1427-28
1448
1462-72
La revolta remença
A Catalunya el conflicte més important el van protagonitzar els remences, camperols que s'havien endeutat, havien perdut la llibertat i no podien abandonar les terres que conreaven. La causa del conflicte va ser l'enduriment del tracte i l'increment dels pagaments a què els nobles sotmetien els camperols per compensar la manca d'ingressos.
Aquest fet va provocar dues guerres remences en les que la pagesia va plantar cara als senyors feudals. El resultat final va ser una petita victòria dels camperols que, malgrat la pervivència del règim feudal, van aconseguir l'abolició d'algunes de les càrregues senyorials.
Els pogroms
No hem d'oblidar que a moltes ciutats europees, i Barcelona o Girona n'eren clars exemples, hi havia comunitats jueeves que vivien en barris segregats (calls). En èpoques eren freqüents els atacs als calls (pogroms) i l'assassinat de jueus per part de la població cristiana. Aquesta violència va ser especialment intensa a Barcelona durant la segona meitat del segle XIV quan els cristians culpaven als jueus d'haver enverinat els pous d'aigua i propagat la pesta negra.
