2. L'arquitectura medieval
Durant l'edat mitjana es van succeir dos corrents artístics ben diferents. El primer que trobem va ser l'estil romànic entre els segles XI i XII, però anterior a aquest hi va haver un corrent més rudimentari que anomenem preromànic ,entre els segles VI i X, i que va servir de pas previ del romànic. Tots dos corrents van estar marcats d'un caràcter fonamentalment religiós.
A partir del segle XIII, l'expansió del comerç i de la vida urbana va provocar un canvi important en la sensibilitat artística, donant lloc a un nou art, l'art gòtic. L'art gòtic es va desenvolupar entre els segles XIII i XV i era el reflex d'una societat molt més dinàmica i d'una nova classe social, la burgesia, que tenia una nova manera d'entendre l'espiritualitat.
2.1 L'arquitectura preromànica
A la península ibèrica es conserven un bon nombre d'edificis que corresponen a tres estils diferents: el visigòtic, l'asturià i el mossàrab. Les obres més representatives d'aquests estils són, respectivament: San Juan de Baños (Palència); Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Astúries), i San Miguel de Escalada (Lleó).
Interior i exterior de Santa Maria del Naranco (Astúries), exemple de preromànic asturià (segle IX).
Les esglésies dels diferents estils presenten unes característiques comunes:
-
Són esglésies de petites dimensions.
-
Les finestres són escasses i petites, per la qual cosa l'interior dels edificis és fosc.
-
Les pedres estan perfectament tallades (carreus) i col·locades sense argamassa (morter de calç).
-
Els temples, usualment, estan coberts amb volta de canó.
-
S'hi utilitza l'arc de ferradura.
-
S'hi usa ornamentació geomètrica i floral tot i que també hi trobem representacions d'imatges.
Exterior de San Miguel de Escalada, església d'estil mossàrab del segle X.
Exterior i interior de San Juan de Baños, exemple d'església visigòtica del segle VII.
2.2 L'arquitectura romànica
Entre els segles XI i XII es va desenvolupar aquest corrent artístic, el romànic, que rep aquest nom per les semblances que té amb l'art romà i perquè va aparèixer juntament amb les llengües romàniques.
Des de finals de l'Imperi romà les ciutats gairebé havien desaparegut, per tant, és un art que es troba al món rural.
Tal com hem dit abans, és un art amb un fort contingut religiós. La majoria d'obres eren esglésies o monestirs encarregats per l'església i a través d'aquestes obres es pretenia fomentar i transmetre el missatge de Déu, ja que gran part de la població era analfabeta.
Veiem-ne els elements més característics:
-
Generalment, la planta de les esglésies era de creu llatina orientada cap a l'est (direcció a Jerusalem), amb una o tres naus longitudinals. La nau transversal rep el nom de transsepte. El punt d'intersecció de les naus s'anomena creuer i normalment s'hi alça una torre o cimbori.
Plànols de diferents plantes d'esglésies romàniques
-
A la capçalera es troba l'absis, de planta semicircular.
Exterior i interior de l'absis de Sant Climent de Taüll
-
L'interior del temple és normalment cobert amb volta de canó, que a vegades és de grans dimensions; se sosté gràcies a un seguit d'arcs de reforç (arcs faixons), que divideixen la volta en trams.
Volta de canó del Monestir de Sant Pere de Rodes (esquerra) i esquema de la volta de canó (dreta).
-
Els elements de suport són: el mur massís reforçat amb contraforts, el pilar - que pot ser quadrat o cruciforme - , les columnes i l'arc de mig punt.
Esquema de l'arc de mig punt (esquerra), arc de mig punt (mig) i contraforts (dreta)
-
Les esglésies tenien una torre campanar que servia principalment per cridar a l'oració i per avisar de les hores de pregària.
A l'esquerra es pot veure una torre campanar i a la dreta un campanar molt més modest.
2.3 L'arquitectura gòtica
El pas de l'arquitectura romànica a l'arquitectura gòtica no es va produir de sobte. Al llarg del segle XII van aparèixer arreu d'Europa noves solucions arquitectòniques com la volta apuntada o ogival, que permetien construir eslgésies més altes i així apropar-se més al cel i, per tant, a Déu.
El gòtic va acompanyar el creixement de les ciutats i, per tant, ja no només es van construir esglésies i monestirs sinó que ara també es construien seguint els cànons d'aquest nou corrent palaus pels rics burgesos, ajuntaments pels governs municipals, hospitals i molts altres edificis civils. Tanmateix, l'edifici més important de l'arquitectura gòtica va seguir essent religiós, la catedral.
Vegem-ne les característiques més importants:
-
Augment de l'altura dels edificis per mitjà de la volta ogival o de creueria i dels arcs ogivals o apuntats, que transmetien el pes de la coberta als pilars reforçats amb contraforts i als arcbotants exteriors.
Arcs ogivals o apuntats (esquerra) i volta de creueria (dreta)
Esquema d'arcbotants (esquerra) i arcbotants de Notre Dame a París (dreta)
-
Abundància d'elements decoratius en forma de punxa, com els pinacles, que donen encara més sensació d'elevació, o les gàrgoles.
Pinacles decorant uns arcbotants (esquerra) i gàrgoles de Notre Dame (dreta)
-
Plantes de creu llatina de tres o, fins i tot, cinc naus. Les naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori, i a més de l'absis principal, trobem petites absidioles.
Plànol de la planta d'una catedral gòtica
-
Damunt el creuer sol haver-hi una torre coronada per una agulla de gran altura.
Agulla de la catedral de Notre Dame a París
-
Lluminositat obtinguda gràcies a l'alliberament del pes en els murs. Això permet obrir finestrals i rosasses decorats amb vitralls, que filtren i acoloreixen la llum - símbol de la presència divina - que entra a l'interior del temple.
Rosassa de la catedral de Mallorca (esquerra) i vitralls de la Sainte-Chapelle a París (dreta)