3. La Corona d'Aragó
Una de les estratègies d'expansió territorial més utilitzades durant l'Edat Mitjana va ser la política matrimonial, és a dir, triar molt bé amb qui es casaven els reis, comtes o nobles per tal d'ampliar el patrimoni familiar.
A continuació veurem com a través d'aquesta estratègia es van unir dues de les potències polítiques més importants del moment a la península ibèrica: els comtats catalans i el regne d'Aragó.
3.1 Aragó: de comtat a regne
La Marca Hispànica no només estava formada pels comtats catalans sinó que també hi havia els comtats aragonesos i el Regne de Navarra. Els comtats aragonesos es van unir a mitjans del segle XI sota el regnat del rei Ramir I d'Aragó.
Situació de la Marca hispànica poc abans de la creació del Regne d'Aragó.
-
Quins eren els comtats que formarien el Regne d'Aragó?
L'any 1137, el Regne d'Aragó es va trobar davant d'un problema de successió ja que el seu rei, Ramir II, no tenia cap descendent masculí que pogués heretar la corona. Sí que tenia una filla, Peronella, i la solució al problema de successió hauria de ser trobar un candiadat que es volgués casar amb ella tenint en compte que aleshores, heretaria també la corona aragonesa.
3.2 La unió catalanoaragonesa
Al llarg del segle XI, el comtat de Barcelona va consolidar el seu lideratge sobre la resta de comtats catalans. Els seus comtes imposaven tributs (pàries) als regnes de taifa de Lleida, Tortosa i València, i organitzaven expedicions de saqueig contra les ciutats d'Al-Àndalus. El comtat d'Urgell es va eixamplar considerablement amb la conquesta de Balaguer (1106), mentre que el de Barcelona va ocupar de manera definitiva Tarragona (1116).
L'any 1137, Ramir II d'Aragó va decidir vincular el seu regne al comtat de Barcelona per mitjà del matrimoni de la seva filla Peronella, que només tenia un any, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1131 - 1162). Celebrat el casament, Ramon Berenguer IV va governar Aragó, tot i que el títol de rei el va conservar Ramir II fins la seva mort.
Diagrama que mostra la unió de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó i el seu fill Alfons I el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona
Aquest fet no va ser cap fusió, sinó una unió dinàstica, ja que cada territori conservava les seves lleis, costums i tradicions, i tan sols tenien en comú la persona del monarca. Així és com va néixer una nova entitat política: la corona d'Aragó, també coneguda com la corona catalanoaragonesa. Des d'aleshores, els comtes de Barcelona van ser també reis d'Aragó.
-
Com es va produir la unió d'Aragó i el comtat de Barcelona?
-
Explica amb paraules teves el concepte unió dinàstica.
3.3 L'expansió territorial
Poc temps després de la unió amb Aragó, Ramon Berenguer IV va ocupar Tortosa (1148), Lleida (1149) i Prades, el darrer reducte musulmà a Catalunya (1153). Aquestes terres formen el que s'ha anomenat la Catalunya Nova, ja que és el territori on la presència musulmana es va prolongar més temps i on la influència cultural és més visible en els topònims, l'arquitectura, l'agricultura i l'extensió dels regadius entre d'altres.
Mapa de l'expansió territorial fruit de la unió amb Aragó i l'expansió per Occitània
Alfons I el Cast (1162 - 1196), fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, va ser el primer en unir els títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona en una mateixa persona. Va aconseguir completar les conquestes del seu pare i va sumar la incorporació al comtat de Barcelona dels comtats del Rosselló i del Pallars Jussà. També va engrandir els dominis del regne d'Aragó.
-
Què és la Catalunya Nova?
3.4 L'expansió catalana per Occitània
Durant dos-cents anys, els comtes catalans van intentar estendre els seus dominis a Occitània (sud de França). Ramon Berenguer I (1035 - 1076) va inicar aquesta política amb l'adquisició del comtat de Carcassona, i Ramon Berenguer III (1097 - 1131) va incorporar la Provença gràcies a casar-se amb Dolça de Provença.
Aquesta expansió, però, va topar amb l'oposició del rei de França i del comte de Tolosa. A finals del segle XII es va expandir per les terres occitanes l'heretiga dels albigesos. El rei de França va enviar-hi un exèrcit amb l'excusa d'eliminar aquella heretgia, tot i que l'objectiu real era annexionar-se aquell territori.
Miniatura que il·lustra la batalla de Muret
El monarca català, Pere el Catòlic, (1196 - 1213), va respondre a la demanda d'auxili dels seus vassalls occitans i va anar a lluitar contra les tropes franceses. Pere el Catòlic va ser derrotat a la Batalla de Muret (1213) i aquesta derrota va posar fi a la presència catalana a Occitània.
-
Quins estats s’oposaven a l’expansió catalana per Occitània? Per què?
-
Per quina raó Pere el Catòlic va lluitar a favor dels heretges albigesos?