5. L'expansió de la Corona d'Aragó
Després de la desfeta a Occitània, que va acabar amb la mort del rei Pere I, les úniques vies d'expansió territorial que tenia la corona catalanoaragonesa eren cap al sud, conquerint territoris musulmans i cap el mar Mediterrani. És així com es van succeir les conquestes de Mallorca, València, Sicília, Sardenya i Nàpols. Durant un temps, fins i tot alguns territoris de Grècia van formar part de la Corona d'Aragó.
LA DINASTIA CATALANOARAGONESA
5.1 Els motius de l'expansió
Tancada l'opció d'expadir-se cap a Occitània, la Corona d'Aragó va orientar-se cap al sud de la Península i la Mediterrània. Aquest canvi d'orientació, causat per la derrota del rei Pere I a la Batalla de Muret, va estar afavorida per:
-
La decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) en la que el rei Pere I va intervenir al costat dels reis de Castella i Navarra.
-
Els interessos de la burgesia catalana, sobretot de Barcelona, que volia expandir el comerç al Mediterrani, i de la noblesa aragonesa, que volia adquirir noves terres.
5.2 L'expansió peninsular
Jaume I el Conqueridor (1213 - 1276) va heretar els territoris del rei Pere I, el seu pare, després que aquest morís a la Batalla de Muret (1213). Durant el seu regnat es van produir les conquestes de Mallorca i València.
Víde de Jaume I el Conqueridor
LA CONQUESTA DE MALLORCA I VALÈNCIA
La conquesta de Mallorca
La ràpida conquesta de Mallorca (1229) va ser promoguda per la burgesia comercial catalana, que desitjava controlar l'illa per expandir el seu comerç pel Mediterrani. Poc després es va ocupar Eivissa (1235) i Menorca (1287).
PINTURES MURALS DEL PALAU D'AGUILAR QUE NARREN LA CONQUESTA DE MALLORCA
Una bona part de la població musulmana de les illes Balears va morir durant la conquesta o va haver de fugir. Llavors les terres van ser repartides entre els organitzadors de la conquesta (noblesa, església, burgesia) i repoblades amb camperols provinents dels comtats catalans, sobretot de l'Empordà, que van gaudir de privilegis com els existents a la Catalunya Nova.
La conquesta de València
La conquesta de València va ser impulsada per la noblesa aragonesa, que volia eixamplar les seves propietats. Va ser una empresa difícil que es va allargar tretze anys (1232 - 1245) i, de fet, no va ser fins temps de Jaume II, que es completaria la conquesta amb l'annexió d'Alacant (1304).
Jaume I també va ocupar el regne de musulmà de Múrcia (1266), que va ser repoblat en part amb catalans, però el va cedir al rei Alfons X de Castella. Així doncs, la via d'expansió peninsular es va veure tancada definitivament.
CONQUESTA DEL REGNE DE VALÈNCIA
Els territoris conquerits per Jaume I també van constituir un estat autònom: el regne de València, que es va regir per unes Corts similars a les existents a Catalunya i unes lleis que es van inspirar en les catalanes.
La repoblació es va allargar molts anys, i el 1272, al territori encara hi havia una població de 200.000 musulmans per uns 20.000 cristians. Aquesta repoblació es va fer de dues maneres diferents:
-
Les zones litorals es van repoblar amb població catalana, que va rebre terres en propietat (alous).
-
A les zones d'interior el rei va cedir el repoblament a la noblesa aragonesa que va explotar les terres amb contractes feudals.
Com a conseqüència del doble model de repoblament, la llengua catalana es va imposar a les zones litorals, mentre que l'aragonès, i posteriorment el castellà, ho van fer a l'interior.