Al-Andalus: la conquesta
En aquest apartat estudiarem com es va produir l'ocupació islàmica de la Península Ibèrica. Partirem de la caiguda del regne visigot a principis del segle VIII a mans de les tropes musulmanes i la creació de l'estat d'Al-Andalus. Repassarem les diferents etapes en que es divideix l'evolució històrica d'aquest territori i acabarem amb la caiguda de l'últim regne musulmà a la península a mans de les tropes dels Reis Catòlics, ja al segle XV.
1. El regne visigot en crisi
El regne visigot no arribaria mai a consolidar el seu domini sobre el territori peninsular. Nombroses dificultats van fer que la monarquia visigoda veiés com al llarg del temps el seu poder s'anava debilitant cada cop més. Aquestes van ser-ne les causes principals:
Una crisi política: Els monarques visigots eren elegits pels grans nobles de les famílies més importants. Molt poques vegades va passar de pares a fills, cosa que li hauria donat més estabilitat. Això va ocasionar que el monarca visigot tingués molt poc poder sobre la totalitat del territori. Cada noble visigot exercia el poder quasi de forma independent al seu territori i els enfrontaments entre nobles visigots eren molt freqüents.
Una crisi econòmica: Durant el segle VII es van produir un seguit de males collites degut a diverses plagues d'insectes. Això va ocasionar que els camperols s'arruinessin i la població en general es veiés molt afectada. Els nobles visigots ho van aprofitar per apoderar-se de més terres i apujar els impostos per tal de sobreviure.
Una crisi successòria: El 709 moria el rei visigot Witiza i la corona, enlloc de passar al seu fill, va passar a un noble visigot, Roderic, que s'havia fet amb el suport de part de la noblesa. El fill de Witiza (Akhila) no va acceptar aquesta situació i va buscar aliances amb un noble visigot, de nom Don Julian, que governava les terres al voltant de l'estret de Gibraltar. Començava així una guerra civil pel dret a la corona entre els partidaris de l'elecció i els partidaris del dret hereditari.
2. L'inici de la conquesta islàmica
Enmig d'aquesta situació de crisi del regne visigot es va donar la conquesta islàmica que podem seqüenciar de la següent manera:
Els aliats musulmans de Don Julian: Don Julian, noble visigot partidari d'Akhila, va demanar ajuda al governador de la regió de Tànger, Tariq Bin Ziyad, que va respondre desembarcant a Gibraltar amb un exèrcit format per 12.000 berebers per tal d'enfrontar-se a Roderic.
La Batalla de Guadalete: Era l'any 711 i el rei visigot, Roderic, es trobava batallant al nord de la Península contra els Vascons. En sentir la notícia de l'exèrcit musulmà, va aturar la campanya contra els Vascons i va córrer a fer front a les tropes de Tariq.
La batalla va tenir lloc al costat del riu Guadalete i va ser un fracàs per les tropes de Roderic, que havien arribat exhaustes després de recórrer més de 1.000 quilòmetres per travessar la península de Nord a Sud. ( més informació...)
A continuació trobaràs dues cròniques musulmanes que expliquen els fets de la Batalla de Guadalete. Llegeix-les i respon les preguntes següents:
"Mentre es trobava al nord d'Àfrica, Musa va nomenar cap de l'exèrcit el persa Tariq, perquè anés a Hispània amb 7.000 guerrers, la majoria berbers, perquè hi havia molt pocs àrabs. Quan va tenir notícia d'aquests fets, el rei Roderic, que es trobava a Pamplona, va preparar un gran exèrcit contra Tariq i es va dirigir cap al sud. Però Musa va enviar a Tariq 5.000 homes més.
Roderic i Tariq es van trobar en un indret a la riba del riu Guadalete i van lluitar acarnissadament. L'exèrcit de Roderic era superior, però les seves ales dreta i esquerra, dirigides per nobles enemics del rei, van fugir i Roderic fou derrotat."
Crònica musulmana de la conquesta. Segle VIII
"Tariq va passar a Hispània amb 7.000 soldats (...). S'hi va acostar Roderic amb la flor de la noblesa visigoda, entre la qual hi havia Sisvert i Oppas. Aquests darrers, en veure el nombre i la disposició dels islàmics, es van reunir amb altres nobles i van dir: "Aquest fill de mala dona (referint-se al rei Roderic) s'ha fet amo del nostre regnes sense ser de llinatge reial; més aviat al contrari, és inferior a nosaltres pel que fa a la nissaga; aquesta gent (referint-se als islàmics) l'únic que vol es emportar-se botí; un cop ho aconsegueixin se n'aniran i ens deixaran. Fugim tan bon punt comenci la batalla i ell (rei Roderic) serà derrotat." Roderic havia donat el comandament de l'ala dreta de l'exèrcit a Sisbert i el de l'esquerra a Oppas. Es va aproximar, doncs, amb un exèrcit de 100.000 homes. Roderic i Tariq lluitaren acarnissadament. Però les ales dreta i esquerra de l'exèrcit van fugir. I tot i que el centre va resistir encara una mica, Roderic va ser derrotat i els islàmics van fer una gran matança d'enemics."
Crònica musulmana de la conquesta. Segle XI
1.- Quin és el motiu de la derrota del rei Roderic tot i ser superior en nombre?
2.- En què difereixen les versions cristiana de la musulmana?
3. La consolidació de la conquesta
Després de la victòria musulman a la Batalla de Guadalete, l'avenç de les tropes musulmanes es va produir molt ràpid i la resistència visigoda va ser molt tímida. En poc més de deu anys, els musulmans controlaven tota la Península tret de les zones muntanyoses del cantàbric, on alguns nobles hispanogods es van refugiar.
La rapidesa de la conquesta s'explica per les següents causes:
La debilitat de l'estat visigot: Ja hem comentat que la noblesa visigoda estava constantment enfrontada i que els reis eren qüestionats per la resta de nobles i no podien exercir bé el seu poder.
La ferocitat de les tropes musulmanes: Formades per guerrers berbers convertits a l'Islam, en cas de victòria es quedaven amb les terres fèrtils d'Hispània i, segons la fe musulmana, morir practicant la Guerra Santa els convertia en màrtirs de l'Islam i els obria les portes del paradís.
Els pactes de capitulació: Pactes de rendició o submissió que les autoritats visigodes signaven amb els nous governants musulmans per tal d'obtenir unes millors condicions.
En el nom de Déu, clement i misericordiós. Escriptura atorgada per Abd al-Aziz ben Musa a Teodomir. Que aquest s'avé a capitular amb la condició que no s'imposarà domini sobre ell ni sobre cap dels seus, que no podrà ser pres ni desposseït de la seva senyoria, que ells no podran ser morts ni fets presoners ni violentats en la seva religió, ni les seves esglésies cremades. La seva capitulació s'estén a set ciutats, que són: Oriola, Valentila, Alacant, Mula, Bigastre, Ello i Llorca.
Pacte de capitulació de Oriola, 713.
1.- Quins dos personatges signen aquest document? Sabries dir qui van ser?
​
2.- Quines condicions s'estableixen en aquest pacte?
​
3.- Creus que eren bones per als habitants d'Oriola?
​
4.- Per què creus que els musulmans oferien aquestes condicions?