2. El repoblament de la Catalunya Vella
Els rius Llobregat i Cardener van esdevenir frontera amb els musulmans pel sud, i els Pirineus amb Occitània (regne franc) pel nord. Unes fronteres que van definir l'anomenada Catalunya Vella i que no patiria gaire canvis fins al segle XII. La resta del territori català, sota domini musulmà durant tot aquest temps, s'anomenaria Catalunya Nova.
La conquesta del territori de l'actual Catalunya va anar acompanyada d'un procés de repoblament ja que, degut a les nombroses ràzies dels exèrcits musulmans, els camperols s'havien refugiat a les valls del Pirineu i del Prepirineu.
2.1 Cartes de poblament
Les valls pirinenques havien quedat molt poblades i la producció agrícola era pràcticament insuficient per alimentar-los a tots. A mesura que els exèrcits francs van anar guanyant terres als musulmans algunes famílies camperoles s'hi van traslladar i van començar a explotar les terres abandonades. Més endavant, però, van ser els comtes catalans que van dur a terme iniciatives concretes per facilitar-ne el repoblament.
Per aconseguir-ho, els comtes concedien cartes de poblament o de franquesa, mitjançant les quals els nous pobladors gaudien de certs privilegis com a compensació pels riscos que assumien en instal·lar-se en zones exposades als atacs sarraïns (musulmans).
Document original d'una Carta de Poblament
(Carta de poblament de Cardona; any 986)
2.2 Les etapes de la repoblació
Els historiadors han assenyalat tres etapes en la repoblació catalana durant els segles IX i X:
Una primera etapa entre el 800 i el 850 durant la qual es va repoblar el comtat de Girona.
1a
2a
La segona etapa de repoblament va produir-se entre 870 i 935 i va ser una iniciativa del comte Guifré el Pelós continuada pels seus descendents. Durant aquells anys es va repoblar l'actual Solsonès, Berguedà i Osona. Va ser durant aquest període que es van construir el Castell de Cardona i els monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Montserrat.
Repoblament de Guifré el Pelós entre 870 i 897
(Les zones ratllades: Solsonès, Berguedà i Osona)
3a
En una tercera etapa, a partir del 935, es va iniciar la repoblació dels territoris situats al sud del Llobregat.
2.3 Els repobladors
La major part dels repobladors eren camperols procedents del nord penisnular, però també hi havia persones provinents dels comtats aragonesos, del nord dels Pirineus (occitània) i mossàrabs.
Els camperols s'establien en terres que eren de domini del comte, però que passaven a ser propietat dels repobladors gràcies al sistema anomenat aprisió. Aquesta norma, d'origen visigòtic, permetia apropiar-se d'una terra després de trenta anys de possessió i explotació ininterropudes. Així doncs, els camperols que van repoblar aquestes terres es van convertir en propietaris d'unes terres (aloers) tot i estar dins del territori d'un senyor feudal.