Es coneix com a Neolític (en grec, "pedra nova") la fase de la prehistòria durant la qual l'ésser humà, que encara utilitzava estris de pedra, va inicar l'activitat agrícola i ramadera ie s va tornar sedentari amb el seu establiment en poblats permanents.
Si bé els prehistoriadors encara no s'han posat d'acord pel que fa a l'explicació d'aquest fenomen, sembla que els canvis climàtics hi tingueren una certa influència. les condicions naturals van variar: les temperatures es van moderar i els productes que s'aconseguien amb la caça i la recol·lecció començaren a escassejar. D'aquesta manera, els grups humans es veieren obligats a cercar una nova manera de viure i es van establir en llocs on els productes vegetals com els cereals o els llegums creixien de manera espontània i on la presència d'animals era força freqüent.
Aquesta nova forma de vida va aparèixer en llocs concrets del Pròxim Orient, en l'anomenat Creixent Fèrtil, cap al 8.000 aC. Aquests canvis també es van produir en altres llocs del planeta, sense relació amb la zona esmentada, com al nord de la Xina, a Mèxic, a la vall del riu Indus, i al Perú.
El Neolític: Una visió general.
Creixent fèrtil
Indrets on va aparèixer l'agricultura
L'agricultura es va iniciar als llocs on els cereals creixien de manera silvestre. Les primeres plantes conreades van ser, doncs, blat, ordi, civada i sègol, però també llegums com pèsols, faves, cigrons i llenties.
Les tasques agrícoles van comportar una renovació i una diversificació de les eines, que encara eren de fusta o de pedra. D'aquesta manera van aparèixer les falç, les aixades i les moles, que servien per transformar el cereal en farina. També va evolucionar la tècnica de fabricació: les destrals i els nous estris agrícoles eren de pedra polida i tenien un mànec de fusta. D'altra banda, cal assenyalar que l'arada fou una invenció posterior, utilitzada cap al 3.500 aC.
Pel que fa a la ramaderia, els primers animals que es van domesticar amb una intenció productiva, és a dir, per obtenir-ne bàsicament carn i llet, van ser l'ovella, la cabra, la vaca i el porc.
El desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia
El sedentarisme és la conseqüència més destacada de la dedicació a l'agricultura i a la domesticació d'animals. La vinculació dels grups humans a la terra comporta l'aparició dels primers poblats estables prop de les zones conreu. Els primers habitatges eren construïts amb pedres, fusta i palla (o canya) barrejada amb fang (tova). Un conjunt de cabanes, disposades de forma irregular i envoltades d'una rasa o una tanca de troncs, formaven un poblat.
El sedentarisme: la vida en poblats
