La revolució neolítica va comportar canvis que van transformar la vida de les persones.
La preparació i cura dels camps exigien un considerable esforç de la comunitat, però cal tenir en compte que l'activitat agrícola té un caràcter cíclic. Abans i després de la sembra hi ha intervals de temps durant els quals els camps no necessiten pràcticament cap mena d'atenció. Durant aquest temps els homes podien desenvolupar altres tècniques que cobrissin les necessitats de la comunitat.
Calia tenir recipients, no tan sols per a transportar el que s'havia recollit en un dia, sinó també per a cobrir una altra necessitat: la d'emmagatzematge. La collita es fa en un cop i ha de servir per a disposar d'aliment durant un llarg període. En relació amb la necessitat d'emmagatzematge primer de tot va sorgir la cistelleria que consistia en trenar petites canyes o brots vegetals per tal d'elaborar un recipient i així poder transportar petites quantitats de gra o fruits.
Innovacions tècniques
EL NEOLÍTIC II :
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA
Els primers cistells que s'han trobat daten de fa uns 10.000 anys, justament amb l'inici de la pràctica agrícola, encara que segurament ja se n'havien fet anteriorment. Com que els cistells estan fets de materials naturals i, per tant, biodegradables, són molt rars de trobar.
La seva conservació en el temps depèn molt de l'ambient. El que podem veure en aquesta fotografia es va trobar a Egipte, on l'ambient de sequedat va permetre la seva conservació.
Per primera vegada la humanitat disposava de més aliments dels que necessitava diàriament per mantenir-se. Aquesta part de la producció que no es destinava a l'autoconsum s'anomena excedent. Serà gràcies a l'aparició de l'excedent que van tenir lloc els primers intercanvis de productes. No ho podem considerar encara com una forma de comerç però mica en mica aquests intercanvis seran més regulars.
Una altra nova mesura d'emmagatzematge va ser l'excavació al sol de grans clots que, un cop recoberts de palla, servien de grans magatzems per guardar el cereal per tot l'any. Aquesta forma d'emmagatzematge rebia el nom de sitja. Normalment s'ubicaven en grup, formant un camp de sitges.
A sota d'aquestes línies podem veure una mostra de com s'elaboraven aquests cistells.
Creixement dels poblats
L'abundància més gran i la regularitat dels aliments van comportar un augment important de la població. D'aquesta manera, els poblats anaren creixent i aparegueren els primers nuclis importants de població, formats per habitatges que sovint tenien diverses dependències. Aquests poblats, com el de Çatal Hüyük a la península d'Anatòlia, se situaven a sobre de petits turons i a la vora dels rius i estaven rodejats de muralles.
Arqueòlegs treballant a les restes de Çatal Hüyük
Reproducció de la ciutat de Çatal Hüyük
La relació de dependència de la humanitat amb la terra va contribuir a la difusió del culte a la fertilitat, amb l'adoració d'ídols femenins de pedra (venus prehistòriques) per tal d'afavorir la fecunditat dels camps. També s'estengueren els ritus funeraris complexos de manera que els difunts eren enterrats en llocs especialement triats i acompanyats d'ofrenes rituals (aixovar) com ara objectes personals, armes o ceràmiques.
Una altra conseqüència lligada a l'agricultura i la ramaderia serà el desenvolupament de l'activitat tèxtil. Mitjançant una nova eina, el fus, s'aconseguia filar el lli, la llana i altres matèries tèxtils que amb l'ajuda d'un teler, també inventat en aquesta època, servia per aconseguir els primers teixits.
Creences i rituals
Mapa conceptual de la Revolució Neolítica
Entenem com a Revolució Neolítica tots els canvis que van suposar el pas del Paleolític al Neolític. Aquests van significar un canvi radical en la forma de vida dels homes que podem veure detallats en el següent mapa conceptual (cortesia del clan Les Maraques i el Tambor).
En alguna ocasió probablement l'home va cobrir un cistell amb fang per fer-lo impermeable, o bé s'hi quedaria impregnat de forma accidental; en deixar-lo a prop del foc va produir-se el procés d'enduriment i fins i tot canvi de color. És així com va aparèixer la ceràmica.
La fabricació d'objectes de terrissa va ser la primera utilització conscient d'una transformació química per part de l'home. La calor, en fer evaporar l'aigua del fang, li fa perdre la mal·leabilitat a la vegada que el solidifica, i permet de contenir líquids sense perdre la forma que li ha donat la calor.
La utilització de recipients de ceràmica no només va facilitar el transport de diferents productes sinó que a més va permetre coure alguns aliments que, com els cereals i els llegums, d'altra manera no s'haurien pogut consumir.