La major part de les pintures rupestres (art parietal) es troben a les parets de l'interior de les coves. No es tractava de simples obres decoratives sinó que tenien un significat concret. Algunes pintures s'han d'interpretar com un ritual de cacera que probablement es feia els dies previs de la cacera. Altres s'han d'interpretar com un culte a la fertilitat, tant dels camps de cultiu com dels homes i dones del clan.
Pintures rupestres
ART PREHISTÒRIC:
Megàlits
A Europa, a partir del V mil·lenni a.C., i durant gairebé mil anys, els éssers humans van construir uns monuments amb grans lloses de pedra que s'anomenen megàlits.
La seva construcció mostra societats capaces d'organitzar el treball de manera col·lectiva i de desenvolupar complexos sistemes de construcció.
Tant per la seva forma com per la seva funció els dividim en tres grups.
Al final del paleolític, els homes i les dones van començar a donar senyals de sensibilitat artística i van crear les primeres mostres d'art, que es coneixen com a art rupestre (de les coves).
A les parets de les coves van fer múltiples pintures (art parietal). També van esculpir i gravar objectes de pedra, os i banya (art moble). I finalment trobem també diverses construccions monumentals construïdes amb grans pedres (megàlits).
MENHIR:
Monòlit de pedra clavat a terra en posició vertical. Es creu que la seva funció era commemorativa d'algun fet important o també com a marca territorial.
Podem diferenciar entre dos tipus de dòlmens:
Els dòlmens de cambra única, formats per una cambra sepulcral recoberta per un túmul de pedres i dòlmens als quals s'accedeix a la cambra a través d'un passadís (sepulcres de corredor).
Els sepulcres de corredor, formats per una o més cambres sepulcrals a les que s'hi arriba mitjançant un corredor d'entrada més baix, també de lloses i recobert amb un monticle de pedres i terra.
CRÒMLEC:
Monument format per diversos menhirs situats en cercle, semicercle o en filera (alineaments).
La seva funció sovint s'associa a algun tipus de culte agrari o solar.
Menhir de Merly (Aragó)
Dòlmen de cambra única de Burren (Irlanda)
Sepulcre de corredor de La cova d'en Daina (Catalunya)
Túmul de Dissignac (França)
Cròmlec de Stonehenge (Anglaterra)
Alineaments de Càrnac (França)
Els principals colors que utilitzaven eren el negre, l'ocre (groc) i el vermell que obtenien de pigments naturals com el carbó, l'òxid de ferro i la sang.
Dividim l'art parietal en dues tipologies:
PINTURA NATURALISTA:
Són el conjunt de pintures rupestres més antigues, de fa 30.000 anys, i utilitzen una tècnica naturalista (realisme).
Els principals motius representats eren els animals solts (búfals, cavalls, cèrvols, etc.) que procuraven fer amb el màxim detall possible, utilitzant les formes de la roca per donar sensació de volum. Però també trobem perfils de mans i símbols geomètrics estranys.
Les pintures convinaven els tres colors bàsics (negre, vermell i groc) per tant, eren policromades.
Escultura
Pintures de la Cova de Lascaux (França)
Perfils de mans (Argentina)
L'escultura prehistòrica, també anomenada art moble, eren figuretes, generalment de petites dimensions, fetes amb pedra, os o fusta. Alguns cops es representaven figures d'animals per propiciar la cacera. D'altres, es representaven figures de dones que es coneixen amb el nom de venus prehistòriques. Aquestes imatges femenines es caracteritzen per l'exageració dels seus atributs sexuals (cuixes, malucs i pits), un aspecte que les relaciona amb el culte a la fecunditat.
PINTURA ESQUEMÀTICA:
Aquest tipus de pintures rupestres són més recents, fa uns 10.000 anys, i com el seu nom indica utilitzen una tècnica més esquemàtica i, per tant, són menys realistes.
Els motius que es representen són escenes de caça i de la vida quotidiana on apareix la figura humana.
Utilitzen un sol color i, per tant, són monocromàtiques.
Pintura esquemàtica de la Cova del Cògul (Lleida)
Pintura esquemàtica de la Cova dels Cavalls (Castelló)
Bisó tallat en fusta (França)
Venus de Willendorf (Àustria)
DÒLMEN:
Sota el nom de dòlmen s'agrupen una gran diversitat de monuments que es caracteritzen pel fet de tenir una cambra formada per grans pedres verticals que sostenen unes lloses que el cobreixen. Al seu interior es creu que s'hi dipositaven els cossos dels difunts amb els seus aixovars. Per tant, la seva funció era funerària.