La metal·lúrgia va produir transformacions importants en la societat neolítica. L'elaboració de metalls era una tasca difícil, que requeria veritables especialistes.
Això va comportar més divisió del treball i l'aparició d'artesans (metal·lúrgics, joiers, ceramistes...), que produïen noves mercaderies.
Tot això va estimular l'intercanvi de productes (comerç). Per facilitar el transport a més distància van començar les primeres formes de navegació a vela i es va inventar la roda, que es feia servir en carros tirats per animals (bous i cavalls).
Amb el desenvolupament d'oficis especialitzats, van aparèixer grups socials diferenciats que van començar a acumular riquesa.
La necessitat de defensar les terres, els ramats i els objectes va comportar el sorgiment de grups de guerrers, encapçalats per un cabdill o rei, que exercia el seu poder sobre un o diversos poblats (tribu).
Una societat més diversificada
L'EDAT DELS METALLS
La metal·lúrgia es va iniciar al Pròxim Orient vers el VII mil·lenni aC. El primer metall que es va fer servir va ser l'or, que es colpejava en fred amb un martell fins a deixar-lo pla com una làmina (martelleig). Amb l'or s'elaboraven joies i objectes ornamentals.
Més tard van sorgir el coure, el bronze i el ferro, que donen nom a les tres etapes de l'edat dels metalls:
-
Edat del coure (5.000 aC) A Europa, la presència del coure està relacionada amb l'arribada de l'anomenada cultura del vas campaniforme, que es caracteritzava per la seva ceràmica en forma de campana. Amb el coure es va iniciar la forja, que consisteix a escalfar el metall per modelar-lo millor. Posteriorment va aparèixer la fosa, que és un procés més complex mitjançant el qual s'escalfa el metall fins a liquar-lo per poder donar-li forma abocant-lo en motlles.
-
Edat del bronze (3.000 aC) Alguns artesans van començar a barrejar coure i estany, i en van obtenir el bronze. Aquest metall era més dur i tallant, i tant les eines com les armes eren més poderoses. A la península Ibèrica, molt rica en metalls, s'hi desenvoluparen dues importants cultures del bronze: Los Millares i, més tard, El Argar.
-
Edat del ferro (2.000 aC) El descobriment del ferro va significar una gran revolució: era més fàcil de treballar i els objectes d'aquest metall eren molt més resistents que els de bronze, fet que conferia més poder als pobles que posseïen armes de ferro. A la península Ibèrica va arribar gràcies a l'arribada de pobles provinents del centre d'Europa de la cultura dels camps d'urnes, anomenats així per enterrar els seus difunts incinerats dins d'urnes de ceràmica.