L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

És durant aquest període que es va començar a utilitzar el foc. L’Homo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa més d’1.500.000 anys. Més endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant que feien servir per tallar qualsevol cosa. Més endavant, van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços (de 2 cares) i, a més, fabricaven diferents eines per diferents funcions (puntes de fletxa, ganivets, raspadors, perforadors...). Amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...